Crec que no t'he dit mai que aquesta és una de les meves fotos preferides.perquè estàvem a la caseta, on tants bons moments vam passar tots junts
perquè era primavera, i després arribava l'estiu amb les verbenes, els esmorzars al porxo, els banys a la piscina, les paelles, i les festes infantils
perquè tu estàs guapíssima, i jo ja perseguia impossibles
perquè tu m'aguantaves tot i saber que mai arribaríem a les cireres,
perquè totes dues vèiem que les cireres estaven verdes, i malgrat tot, intentàvem arribar-hi
perquè ja estaves mirant on em deixaries després, _això és molt teu_ sempre dues passes per endavant!
perquè és fantàstic tenir una mare que t'ajuda, i de vegades es deixa ajudar, t'escolta i també et fa confiança, i que, sempre, sempre, hi és.
per molts anys!
Vols dir que trobarem les cireres prou madures algun dia? Segur que ja en tenim unes quantes al cistell i encara continuem mirant amunt...
ResponEliminaSempre esperem que les coses vagin millor i l'experiència em diu que tot és possible; només cal posar-hi de la nostra part i no demanar impossibles.
Segurament és fantàstic tenir una mare amb qui sempre pots comptar, però també és fantàstic tenir una filla que està sempre pendent de nosaltres i sap demostrar-nos constantment que ens estima.
Mil petons!