Qui ens ho havia de dir que un simple anunci al plafó de l’escola de mestres ens portaria a una llarga i profunda amistat!
Des de llavors hem compartit moltes vivències i hem madurat i hem anat fent camí fins avui que en fas seixanta. Però la vida continua ben viva i encara ens queden moltes guerres a fer amb la complicitat d’una amistat molt més arrelada.
Sí , en fas seixanta però tens, tenim, encara el dinamisme i la vitalitat dels més joves.
Deixa’m que manllevi les paraules del filòsof Pep Subiròs per expressar què vol dir per a mi tenir amics.
Als meus amics
"Jo sóc els meus amics. I poca cosa més. Ho he descobert ja de gran, ja em perdonareu.
Però ho he descobert per sempre més.
...
Jo sóc els meus amics. Els que he tingut, els que tinc i els que tindré.
Els que hi són quan els necessites. Els que hi són siguis son siguis.
Sóc els que m’estimo i que m’estimen.
Són ells els que m’han fet, són ells els que em fan i em faran.
...
Però, sobretot, sóc els que estimo i m’estimen. Amb ells he nascut i viscut. Amb ells desapareixeré".
Per molts anys. Anna!
Assumpta
Sí, sí ja veus el que pot donar de si un anunci a la cartellera...I quina sort que vaig fer de trobar-te, així per casualitat, i poder comptar amb tu (amb vosaltres) la resta de la meva vida.
ResponEliminaSou un referent molt important del que jo considero L'AMISTAT; persones coherents que sempre hi són i amb qui pots parlar de tot sense cap recança perquè saps que, quan ho necessitis, faran l'impossible per entendre't i ajudar-te.
Compto amb vosaltres!