Són dos quarts de set del matí i amb una tassa de te a la mà i recordant la meva àvia vull agrair-vos totes les entrades al meu "fabulós blog d'aniversari"; quina idea tan encertada! I és que tenim unes nenes...
Per què us he d'enganyar? No em fa cap il·lusió fer-ne 60 i ahir em vaig llevar amb una sensació de tristesa que, de fet, ja fa dies que m'acompanya... Es veu que la seixantena no m'agafa en un bon moment.
Però cap a les deu del matí, amb el tràfec de la primera celebració, em vaig anar espavilant i el dia es va anar animant envoltada fins al vespre de totes les meves companyes de feina, del telèfon que no parava de sonar amb i amb aquest blog tan especial que no parava de créixer.
Al vespre vaig obrir-lo amb el Manel i vam anar llegint totes les vostres mostres d'afecte que ens van emocionar i llavors vaig veure que no tinc cap raó per estar trista perquè tinc molta gent que m'estima i, a més, m'ho sap demostrar.
Ja siguin 60, 70 o 80 els anys que compleixi acompanyada de tots vosaltres, no em tornaré a queixar mai més!
Amb més calma us aniré donant les gràcies a tots i cadascun de vosaltres, però deixeu-me que us digui, amb perdó dels homes tret d'algunes excepcions, que avui més que mai, estic convençuda que les dones SOM LES MILLORS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada